Artículos relacionados
Ahir 4 de desembre, Dia dels drets lingüístics, a l’Ajuntament de Mutxamel van festejar els 40 anys de la Constitució amb una lectura pública del text normatiu que emmarca les nostres lleis.
Ahir mutxameleres i mutxamelers es van acostar al Saló de Plens municipal per a participar-hi, alguns van llegir en valencià; d’altres, en castellà. Les dos llengües van estar presents com a llengües oficials que són. I com apareix en l’article 3 de la Constitució.
I volem remarcar-ho perquè, després de quaranta anys, el valencià continua estant minoritzat per la mateixa administració i part dels polítics, tot i representar una riquesa per al conjunt de tots els espanyols, avalat per la mateixa Constitució Espanyola. Perquè l’article 3 posa en igualtat les diferents llengües, almenys en les autonomies on són oficials, i a més posa en valor que totes formen part de la riquesa cultural del conjunt de l’Estat.
I ho signifiquem perquè més voltes de les que ens agradaria el valencià és menyspreat i infravalorat, fins i tot alguns celebrarien cantar-li les exèquies. A voltes la minorització es produïx de manera voluntària, quan se li nega a una persona ser atesa en valencià o quan no es fa tot el possible perquè qui ho demana reba la documentació en valencià. A voltes, per falta de sensibilitat vers una llengua que no senten com a pròpia, és el cas de la celebració a què van assistir el passat 30 de novembre de Mutxamel, Ciutat Educadora.
El valencià apareixia als textos com una riquesa que forma part de la localitat, però la ciutat educa mentres mostra. I el que va mostrar eixe dia l’Ajuntament és que ningú es va dirigir als assistents en valencià, ningú va sentir la necessitat de mostrar que, per a ell, el valencià també era una llengua de comunicació.
Esperem i confiem que no torne a passar, perquè el valencià continua sent una llengua viva i habitual al carrer del nostre municipi, perquè encara alguns ens encabotem que estiga present a la vida municipal, i sobretot en els plens. I perquè no es pot contar la nostra història, la nostra geografia sense el valencià. I això una Ciutat Educadora ho sap. I, ara mateix, una ciutat o és plurilingüe o no serà res.
