He de confessar-te, Guillermo, que ha estat més fàcil parlar amb tu que de tu, i
que encara que jo, de fa molts anys, et cridava Guillermo, eres i seràs, en el
meu subconscient, però ben conscientment, “Don Guillermo”.
No et vaig conèixer a l’escola, com la majoria dels que són de generacions
posteriors a la teua. No, el meu primer record teu és a ma casa, quan el dia de
Sant Josep era una festa gran a Sant Joan i començava a casa del sant – mon
pare – amb un bon esmorzar amb els millors amics. Quan al col·legi vaig arribar
a vuitè curs de l’EGB jo estava molt content de les amistats de mon pare,
donada la teua fama de mestre sever i menja xiquets; però sincerament, vaig
quedar prou decebut: recte i just, sí, però no res més, i bon mestre, una bona
muntonada, quasi tant com tossut.
Passaren els anys, que sempre passen, i esdevingueres un servidor doblement
públic al compaginar la teua feina amb les tasques polítiques com a regidor de
l’Ajuntament de Sant Joan per pura vocació i passió pel teu poble, durant tres
legislatures, que es diu prompte. No ens vam retrobar, per dir-ho així, fins que
al mil nou-cents noranta tres (si no recorde mal), deixada la política activa, vas
decidir presentar la teua candidatura a Jutge de Pau i a mi, que aleshores era
corresponsal del diari Información, se me va acudir escriure que tu eres el
candidat d’uns i el jutge que hi havia era el candidat dels altres. Tu fores el triat
i des de aleshores, fins el dia en que ens has deixat has seguit estant un home
públic, respectat i estimat pels uns, pels altres i pels de més enllà.
Perquè sospite, Guillermo, que sempre has sabut com a persona sense més
que les persones estan per damunt de qualsevol altra consideració i com a
persona pública, sé que en tot moment li has dispensat la mateixa consideració
a qualsevol persona i entitat. I el millor exemple ha estat la teua cordial relació
amb els membres del Bloc i de Compromís, malgrat la distància ideològica
entre nosaltres, i la deferència que sempre li has mostrat a la nostra
organització.
Jo, que a més he tingut la gran fortuna de ser el teu amic, diré a tothom que
has estat un home noble i fidel, amic dels teus amics, i posseïdor, malgrat que
el teu gest seriós puguera insinuar altra cosa, d’un gran sentit de l’humor que
ens ha fet gaudir de la teua companyia.
En fi, Guillermo, crec que hem tingut sort de que obrires – i clogueres – els teus
ulls aquí.
Josep Rafael Pastor i Gosàlbez
Exregidor del Bloc a l’Ajuntament de Sant Joan i membre de l’Exucutiva de
Compromís per Sant Joan