1.- En aquest llibre,..parles d’una època concreta o abastes un context històric més ampli?
Al llibre s’arreplegat tot el que he pogut trobar relacionat amb l’Horta d’Alacant i els pobles que la conformaven des del segle XVII fins als nostres dies.
2.- Quin és l’aspecte més fonamental que va cridar l’atenció als viatgers i cronistes que van tindre l’oportunitat de visitar l’Horta d’Alacant?
Cada autor fa una descripció d’acord amb el seu punt de vista. Uns ressalten les produccions de l’Horta, altres el sistema de rec, n’hi ha que ho fa des d’un punt de vista literari. El que sí em va cridar l’atenció és que alguns d’ells parlen de la pols, que ho cobreix tot.
3.- L’Horta d’Alacant, més que horta se l’ha denominat “secà millorat” o “secà amb reg esporàdic” al no comptar amb el principal element per als cultius, l’aigua,..Com va condicionar aquesta falta de recursos hídrics estables el desenvolupament de l’horta i les seues infraeestructures, com a camins, séquies,..etc?
El sistema de rec és característic de l’Horta. Els viatgers francesos es sorprenen perquè les vinyes es regaven, cosa que no es feia al seu país. Anàlogament, els enginyers francesos i belgues estudien tot el sistema de rec, des del pantà de Tibi, passant pels assuts i les séquies, al temps que el mètode repartiment de les aigües per implantar-lo en el nord d’Àfrica. D’altra banda els camins corrien paral·lels a les séquies i fins ben entrat el segle XIX els viatgers no troben fàcil visitar l’Horta. Amb l’arribada del tramvia, ja al segle XX, alguns viatgers s’aventuren a aplegar-se fins a Mutxamel. La falta d’aigua i els intents per aconseguir-ne més també queden patents al llibre.
4.- Quins cultius van ser els més importants per al desenvolupament de l’horta tal com es va conéixer?
Al llarg del temps els cultius que es mantenen són les garrofes, ametles, les fruites, la vinya. Però altres van anar canviant, fins a principi de segle XIX la barrella aportava bons beneficis, com diu Lagasca, més que les mines de Potosí. El vi va ser una altra de les produccions estrella durant els segles XVIII i XIX, el fondellol de Ferraz era notori. Ja al segle XX la producció d’ametla és estudiada pels americans, per millorar la seua producció a Califòrnia, i l’última producció important va ser la tomata.
5.- Segons el teu criteri, quina va ser la causa que marque el declivi de l’horta, ¿la falta de recursos hídrics o l’expansió urbanística que va patir?
Al llarg del temps l’Horta, podem dir, que ha estat sempre en crisi. Molts autors dels que he trobat parlen, ja al segle XIX i principis del XX, de l’Horta de temps passats, com una espècie de paradís perdut. La manca d’aigua, els preus elevats de producció, la proximitat a la ciutat i a les platges, el voler un futur millor per als fills per part dels llauradors, tot plegat ha fet desaparèixer aquella manera de viure.
6.-Com veus el futur de l’horta,…plena d’arbres o d’asfalt?
Com algú dels autors diu, l’Horta és un record en la memòria, un paisatge evanescent, cada vegada més difícil de trobar. El que sí hauria d’intentar-se és posar en relleu tot aquest patrimoni cultural i arquitectònic de cara al futur, i com a font de recursos turístics i paisatgístics que donen valor a l’entorn.