Sant Joan ha crescut durant molts anys d’esquenes a la seua pròpia història, com si mirar cap al futur comportara necessàriament renegar del passat.
Han estat moltes les veus que des de fa anys reclamen la recuperació del patrimoni santjoaner i la seua conservació, però no ha sigut fins 2015 que des d’allò públic hem començat a treballar amb esta visió de manera transversal en àrees tan fonamentals com urbanisme.
Esta setmana hem aprovat per unanimitat al plenari una modificació del Pla General que suposarà la posada en valor del nostre casc antic i l’impuls de Benimagrell com a part d’este. Este objectiu d’establir les bases per al manteniment del patrimoni cultural i històric ha informat des de l’estudi per recuperar els camins històrics, com l’exigència del deure de conservació a la propietat de la finca Palmeretes, passant per l’excavació del refugi de Pedro José o l’estudi de paisatge per a la recuperació de la Plaça Maisonnave.
Maisonnave, l’antiga plaça del Mercat, ha estat el centre neuràlgic de l’activitat del nostre poble durant segles i sense ella no es pot entendre el desenvolupament de Sant Joan. La plaça esmentada naix com a conseqü.ncia d’un encreuament de camins: la via Alcoi-Xátiva (sentit C/ Sant Antoni) i la Pista de Silla (sentit C/Major). L’actual Bar Pepe explica la seua existència com a punt de trobada i de descans dels viatgers que feien estes rutes. A més, el sistema de séquies de l’horta alacantina depenia del Partidor del Turil, mecanisme que permetia la bifurcació de les aigües cap al Braçal de les Moletes (sentit C/ la Mar) o la seua continuïtat cap a l’horta de Santa Faç i Benimagrell (sentit C/ Major i C/ del Carme). A pocs metres del partidor (al porxo del costat del Bar Pepe) es realitzava la subhasta de l’aigua, on els llauradors adquirien les aigües del pantà de Tibi i el canal de Llevant.
En definitiva, que el centre històric de Sant Joan no s’haja desenvolupat al voltant de l’església o una altra construcció emblemàtica (com passa a la majoria dels pobles), sinó que haja estat el seu creixement tan clarament lligat als camins i a la xarxa de reg denota la importància econòmica que va tenir l’horta i ens ajuda a entendre la nostra singular morfologia urbana i el nostre caràcter obert i acollidor com a santjoaners i santjoaneres.
Saber llegir el passat per poder entendre el present i així construir un futur des de la nostra pròpia singularitat va ser el nostre objectiu principal en les jornades de participació per recuperar el centre històric de Sant Joan.
Incorporar elements a la trama urbana que ens permeten una lectura del que ha passat és fonamental per posar en valor el patrimoni cultural existent i per a què la mateixa ciutadania puga valorar allò que tenim.
Este és el cas del Partidor del Turil, on la seua restauració només tindrà èxit si la podem relacionar amb el paisatge cultural del qual formava part. El projecte presentat a l’ajuntament i que encomaní des de la regidoria d’urbanisme proposa la museïtzació del partidor com a solució.
La proposta treballada és la d’un museu a l’aire lliure que faça ús del paviment del jardí on es troba actualment com un recurs didàctic a escala urbana, reproduint el mapa de regs de l’horta alacantina. Esta informació seria complementada per panels explicatius (Pantà de Tibi i l’horta alacantina; la xarxa de regs i pous; partidors i sequiers; la subhasta d’aigua; i camins, ermites, cases senyorials i torres) i embellida per una vegetació que mitigue la mitgera nua.
Estem davant l’oportunitat de reconstruir no només un patrimoni històric i cultural, sinó de recuperar un element que explique el desenvolupament del nostre poble i la nostra pròpia identitat. És per això que ens vam preocupar per dotar d’un projecte al Turil, de la mateixa manera que ara treballarem per a què es faça realitat la seua execució. Recuperem el nostre patrimoni.
Fem-ho amb èxit.
Sergio Agueitos