viernes , 10 julio 2020
Inicio - Mutxamel Actual - AÏLLATS O PER LA RAMBLA?

AÏLLATS O PER LA RAMBLA?

Avui es el quart dia des que el govern va decretar una sèrie de mesures dirigides a intentar frenar l’expansió d’aquesta maleïda pandèmia a la que s’està enfrontant el món. Dins d’aquest conjunt s’inclou la que, pot ser, es més important: no eixir de casa. Però, fins a quin punt açò s’està complint? Durant el cap de setmana tothom ha estat molt conscienciat, els carrers estaven deserts en la seua majoria i les xarxes socials han estat inundades de publicacions “YO ME QUEDO EN CASA”. Bé, pareixia que la gent ho havia entès: es necessari quedar-nos a casa per a poder eixir d’aquesta situació el més aviat possible.
No obstant, va arribar el dilluns, i amb ell la tornada al treball de moltíssimes persones que es veuen obligades a seguir anant a treballar cada dia. Les botigues d’aliments, les farmàcies i altres establiments considerats de primera necessitat segueixen oberts, i a nosaltres, en teoria, només se’ns permet eixir per a anar a comprar, passejar al gos ràpidament, anar al metge o atendre a persones dependents.
Però quina es la realitat de Mutxamel? Des d’ahir els carrers segueixen plens de gent que va a comprar, a passejar al gos i fins i tot he arribat a veure un home que portava el xandall i una motxilla per a anar a fer esport. A més, continuen eixint per parelles a passejar per la rambla, quin avorriment anar sol pel carrer veritat? Aixina també si durant el passeig troben a algú es paren a xarrar, per socialitzar una mica i aquestes coses.
Senyores i senyors, ens ho hem de prendre seriosament: ENS HEM DE QUEDAR A CASA JA. Poder eixir a comprar no significa anar tots els dies a comprar el pa com fèiem abans, ni significa que podem treure al gos durant mitja hora, ni significa que podem agafar el cotxe per a visitar a la família, o que podem anar acompanyats d’algú. Tots estem passant aquesta crisi i per a que enganyar-nos, ho estem passant malament. Estem acostumats a ser éssers socials, a passar per casa per dormir i poc més i de cop i volta, ens veiem tancats 24 hores amb la nostra família, si tenim sort, o en el pitjor dels casos sense ninguna companyia.
Està molt bé eixir cada dia a les vuit de la vesprada als balcons per a aplaudir als sanitaris; també està molt bé reconèixer el treball dels milers de botiguers, camioners, policies, bombers i molts més que podria seguir nomenant, per la gran tasca que fan cada dia i pel gran risc que corren tots ells. Però de que serveix si després seguim eixint a comprar, o simplement a passejar, tots els dies (això si amb mascareta i guants eh, amb això ja estem salvats).
M’encanten les iniciatives de tamborrades, festes als balcons per als xiquets, cantar “Resistiré” o tocar un instrument per als teus veïns, però recordeu, aquest procés va a ser llarg: ens quedarem sense idees, hi haurà dies millors i dies pitjors, dies que estimarem la nostra família i dies que els voldrem ben lluny. Lo més important es mirar al futur i pensar que açò té un final i que després tornarem a ser lliures per a anar a passejar al camp, per a eixir amb els nostres amics, per a anar a comprar o simplement per a quedar-nos a casa perquè nosaltres ho decidim. Aleshores, tot i que pareix contradictori, com aconseguirem eixir abans: NO EIXINT DE CASA.

N.P.

Puedes ver también...

Carlos Mazón, presidente de la Diputación de Alicante, visita las instalaciones del antiguo colegio El Salvador donde se construirá el nuevo Mercado Municipal de Mutxamel

Durante la mañana del 2 de julio, el presidente de la Diputación de Alicante, Carlos …

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *